Jofre Bardagí

Nota79 és una petita sala situada a la zona alta de Barcelona, al districte de Sarrià Sant Gervasi. És una de les sales més noves de la ciutat i, possiblement, també de les més reduïdes. Davant l'escenari, una cinquantena de cadires hi caben ben justes. Avui no són suficients. Jorfe Bardagí ha fet sold out en l'estrena a la seva ciutat del seu darrer disc. Un bon grapat de gent queda dreta al fons, a tocar la barra, ocupant cada racó d'aquest espai encara prou desconegut de la capital catalana.

El cantant puja a l'escenari acompanyat del seu inseparable Alexandre Rexach. Comencen a sonar les cançons i, sense gairebé ni adonar-nos-en, al nostre entorn es comença a dibuixar una bombolla invisible. De sobte, estem immersos en un concert que ens impregna d'emocions i ens manté captivats en tot moment. Les cadires no són especialment còmodes i estem força estrets, però ens és igual. Desitgem que no s'acabi mai.

Comença amb "Hamburg", la cançó que dóna nom al disc, i ben aviat recorre també a material antic. La primera de Glaucs arriba a la quarta cançó. És "La cançó de la rebequeta i el moscatell", un tema que podria ser un hit d'aquells que no deixa de sonar arreu. Però per algun motiu que se m'escapa, no ho és. Glaucs sempre ha estat un grup molt menys valorat del que hauria, però això donaria per un altre article.

El moment del concert arriba poc després. Jofre Bardagí fa pujar a l'escenari l'Ordet, la seva filla, i canten junts "L'Ordet i el Piopà", possiblement la cançó més intensa i amb més càrrega emocional del nou disc. Agafats de la mà es llancen mirades de complicitat mentre el cantant ressegueix els versos de la cançó: 'Vull explicar-te com és, explicar-te que tens una neta / per mi, és la princesa més maca i preciosa del món / tot cor i tan plena de vida, feliç, és tan llesta i bonica /estaries tan orgullós'.

El concert segueix, movent-se entre les cançons d'aires tristos i melancòlics marca de la casa i el posat alegre i rialler que transmet el cantant sobre l'escenari. És el primer disc en solitari que publica en gairebé 10 anys i no amaga la il·lusió que li genera. Hamburg sona íntegre i, a mesura que avança el concert, també guanyen pes les cançons de Glaucs amb èxits com "Ho tornaria a fer" o, evidentment, "Els teus ulls glaucs" que provoquen el deliri de la sala.

Ja als bisos, torn per una altra imprescindible, en aquest cas de la seva carrera en solitari, com "Jo faig cançons", 'la cançó que va provocar que comencés a fer discos al marge del grup', com ell mateix reconeix. Dues peces més de Glaucs -"1 pèl + gran" i "Històries curtes"- deixen pas a la cançó que tanca el darrer disc i amb què també s'acomiada del concert: "Núvols de safir", una cançó de bressol que interpreta en solitari.