“Des de l'illa també lluitam per la III República, companys”. Els versos de Valtonyc sonaven quan s'apagaven els llums i el públic de la sala la Mirona esclatava amb aplaudiments després de veure el seu videoclip icònic projectat a la pantalla gegant. Passaven pocs minuts de dos quarts d'onze de la nit i La Raíz estava a punt d'iniciar el segon concert de la seva nova gira, el primer a comarques gironines des del maig de 2017. L’espera s’havia fet llarga pels joves fans gironins, que havien exhaurit les entrades amb més d'un mes d’antelació i s'entregaven a les lletres dels de Gandia des de la primera cançó: “Entre poetes y presos”.
El grup valencià no necessitava escalfament ni tampoc necessitava taloners per preparar l'ambient. El públic es mostrava exultant des del primer tema i ja no abaixaria els braços. Els primers vint minuts de concert eren d'una intensitat màxima fins que arribaria el primer moment pausat de la nit. Pablo Sánchez, sol i amb un ritme suau, entonava els versos d'”El tren huracán”, molt corejat pel públic. Minuts abans, el mateix cantant ja avisava el que tots els assistents sabien però encara no es volen creure. A final d’any, el grup realitzarà una parada indefinida i això estarà ben present en tots els concerts de la gira: “Ya sabéis de que va la historia este año”.
El segon moment emotiu de la nit arribava, com no podia ser d'altra manera, amb “Suya mi guerra”, que havia caigut del setlist l’any passat però torna en l'última gira abans del comiat. Banderes republicanes i punys alçats marquen la tònica d'una cançó en memòria dels combatents del feixisme, però tampoc faltaven els mòbils per deixar enregistrat un dels moments més màgics de la nit. Després d'un moment de record tornava la intensitat i la força que ha portat La Raíz a l'èxit total després de 12 anys de vida. “Por favor” i “Elegiré” segueixen sent de les cançons més celebrades pel públic en aquesta nova gira.
“Per moltes nits més com aquesta”, cridava Julio Maloa des de l'escenari, però segur que més d'un entre el públic va pensar que això seria difícil amb l'avís de comiat en l'horitzó. Després dels bisos, més moments de reivindicació. Abans d'entonar els versos de “Rueda la Corona”, Pablo Sánchez recordava Valtonyc, Pablo Hasel i La Insurgencia i assegurava que seguirien cantant fins fer caure la corona. De moment, la cançó encara no ha estat condemnada per injúries.
Després de més d'una hora i quart de directe ja quedava poc marge i “Nos volveremos a ver”, que dona nom a la gira, era l’últim tema del concert. Abans de marxar, una frase en forma de promesa que el públic va celebrar com una victòria: “Necesitamos descansar, però tenemos la ilusión de volver algun día”.