Pujant a l’ascensor un home va dir “Qué pena que no haya cerveza”. I és que els Love of Lesbian són d’aquelles bandes que esperes que confirmin al festival de música d’estiu, i no tant estiu. D’aquelles que cantes a ple pulmó ‘Bajo el volcán’ amb la mà alçada i l’altra amb una cervesa. Dissabte passat no era estiu -encara-. Ni un macrofestival a l'aire lliure, tot i que a Les Rambles l’ambient sempre ho sembla. Es tractava d’un esdeveniment especial: 20 anys de carrera del grup barcelonès. L’escenari no podia ser més adequat per l’ocasió: el Liceu. Amb un sold out que vaticinava una nit estel·lar.
Començava el concert amb una declaració d’intencions: 'Vamos a rockalizar Barcelona' precedida per "Carta a todas tus catástrofes" per trencar el gel. Intensitat i emotivitat musicada, 3 metalls a "La niña imantada"... Que evoquen aquest ecosistema que els LOL creen sobre l’escenari. Com si fossis a un altre planeta, literalment. Santi Balmes aprofitava l’expectació del públic per mirar un moment enrere, des dels inicis a la Sala Nirvana de Sant Feliu de Llobregat fins ara: 'És impressionant tocar a aquest garito'. I per més nits com aquesta, sonava "Noches reversibles’"
Els Love of Lesbian a la seva línia, pròxims, baixant al pati de butaques, deixant-se la pell. I un públic que els ovacionava, ballava i cantava cada nota. Alguns, fins i tot, puntejaven un baix imaginari que sintetitza molt bé l’aura que transmet el grup. 'Han sido 20 años y me han parecido pocos'. 20 anys condensats a dos hores i mitja de concert repassant tot una carrera. Dels primers temes en anglès a Maniobras de escapismo (2005), l’àlbum debut en castellà. "Los niños del mañana" van passar a ser 'Los hombres de la manada, vaya hijos de puta', corejats per tot el públic. Amb to irònic i crític també se’n feia ressò dels presos polítics i en dedicava "Me amo" preguntant-se qui és 'M. Rajoy'.
"Club de fans de John Boy" va ser el moment àlgid del concert. Amb primícia inclosa, "El astronauta que vio a Elvis", de la pel·lícula on hi són la banda sonora: Memorias de un hombre en pijama i uns bisos pel final: "Bajo el volcán" -encara sense cervesa-. I "Planeador", amb un èxit rotund sobre i sota l’escenari, 'a veces despierto y soy yo'. I amb el públic dempeus picant de mans i el barret d’aviador d’en Santi Balmes, es posava fi a una nit estel·lar més dels Love of Lesbian.