Marlango

El passat divendres 20 de juliol, Marlango va ser l’encarregada d’estrenar la programació de l’espai Auditori del que ja serà la desena edició del Tempo sota les estrelles de Girona.

Acompanyades sobre l’escenari per Ricardo Mulero a la bateria i per Marta Mulero al violoncel, Leonor Watling i Alejandro Pelayo van arrodonir deliciosament el que segurament és un dels trets que distingeixen aquest festival sobre la resta de propostes que durant l’any es duen a terme a la ciutat: una ubicació excepcional en el moment més plaent. I és que poder gaudir de les nits d’estiu a la Plaça dels Jurats acompanyats de la proposta musical d’aquest duet madrileny és una combinació gustosa com poques.

Al llarg de poc més d’una hora i mitja, Marlango va decidir convertir l’Auditori del Tempo sota les estrelles en el saló de casa seva. Acollint-nos i creant una atmosfera encantadora i còmode en la qual compartir amb tots nosaltres alguns dels temes més representatius de la seva discografia, algunes versions dels artistes que més els han influït, així com algun dels temes que sortiran en el proper treball que es presentarà després de l’estiu. Especialment commovedora fou la versió del tema "Creep" de Radiohead, on la presència del violoncel va magnificar intensament la ja de per si habilitat d’aquest grup per transmetre la seva música de manera emotiva i sedosa.

De la mà, o més aviat de la veu narrativa, d’Alejandro Pelayo i Leonor Watling vam anar transitant de manera relaxada per l’univers Marlango sense presses ni estridències, gaudint d’una nit relatada de manera lleugera però gens superficial. Mostrant, compartint i gaudint de la complicitat d’aquesta formació que pot presumir de fer-te vibrar sense endinsar-te en un to greu o excessivament transcendent.

En l’inici del bis i en una darrera mostra de la capacitat de captivar i connectar amb el públic, Alejandro Pelayo va reprendre l’actuació tocant la melodia de "Insurrección" de Miguel Ríos, deixant que el públic poc a poc anés omplint de lletra les notes d’aquest clàssic del rock espanyol.

Probablement es pugui interpretar qualsevol tipus de música en qualsevol espai, entorn i context, però també és innegable que hi ha escenaris que mariden d’una manera particularment plaent amb determinades propostes musicals. I a risc d’equivocar-me, deixeu-em assegurar-vos que difícilment deu haver-hi un escenari com el del Tempo sota les estrelles per gaudir d’un grup com aquest.