Mercat de Música Viva de Vic

'És aquí Juliane Heinmann?'. 'A quina hora comença Nico Roig?'. Al vestíbul de l'Atlàntida més d'un rebusca entre el programa, intentant trobar aquell artista que no es vol perdre. Altres, ja més evolucionats, repassen l'aplicació mòbil, un autèntic salvavides per aquells a qui no ens agrada perdre'ns res. Ha començat el Mercat de Música Viva de Vic i la ciutat ja és un formiguer de gent corrent amunt i avall. Ens esperen prop de 100 concerts en només quatre dies, una brutalitat que pot arribar a col·lapsar fins i tot al més melòman. Tot i això, el Mercat és un gran aparador on sempre val la pena tafanejar. El preu de les entrades hi ajuda -3€ en tots els concerts de pagament- i la garantia de tenir sempre una programació de qualitat innegable encara més.

Resseguint escenaris et pots trobar, per exemple, a Los Aurora oferint-nos la seva mescla de flamenc i jazz tot cantant poemes de Lorca acompanyats d'un duet tradicional coreà com Band Dulda. Segons després, canvies d'espai i, de sobte, tens davant A Contra Blues, proposant-te una descàrrega de rock i energia que et deixa perplex. Això és el Mercat. Un espai de contrastos, de descobertes, de tastets. Un espai on deixar-te endur per bandes com Chroma, un trio d'actitud punk recent arribats de Gal·les que dimecres posaven la carpa vermella cap per avall només amb una veu, un baix i una bateria. O on endinsar-te en la figura de Walter Benjamin a través d'un espectacle cuidat i detallista de Juliane Heinemann, que jugava amb les projeccions i ens acostava al filòsof alemany a través de l'electrònica.

Resumir tal oferta musical en una crònica apte per llegir a través d'una pantalla és un exercici complicat. Podria parlar de la delicadesa de Marco Mezquida, que dijous oferia un recital impagable a la sala gran de l'Atlàntida. O del pop metafísic de Ferran Palau, que conqueria el mateix espai pocs minuts després. O em podria aturar a alabar la capacitat de Raül Fernández, Refree, per descobrir-nos veus excepcionals com la de Lina, amb qui divendres ens presentaven un espectacle de fado que feia emmudir el teatre.

Entre les novetats del Mercat, enguany és gairebé obligat citar un nom propi: Mazoni. El cantant de La Bisbal ha tornat a casa, al rock canyer i guitarrer de caràcter irreverent. El públic l'aclamava i ell es mostrava pletòric sobre l'escenari, llançat, gaudint com un nen, potser per la satisfacció de fer allò que més desitges sense cap barrera ni impediment. I a nosaltres, oients, ens era igual no conèixer gairebé cap de les cançons -donava tot el protagonisme al nou disc, recorrent només a algun vell hit com "Eufòria" o "A.I.L.O.D.I.U"-, ens deixaven endur per la seva passió i entrega dalt de l'escenari i per la banda de només dos músics -baix i bateria- que l'acompanya en aquest nou camí.

Entre la resta d'estrenes destacades, menció també per Maruja Limón, una banda a tenir molt en compte aquesta temporada, que dijous presentaven el seu nou disc a una de les carpes. Flamenc-fusió ballable, carregat d'energia i amb moltíssima complicitat dalt de l'escenari. La banda barcelonina ho té tot al seu favor. En el terreny festiu també ens avançàvem al mes nou de Gertrudis, amb secció de vents inclosa; mentre que en l'àmbit més pop descobríem el nou espectacle de Joan Masdéu, que recupera l'herència de Whiskyn's ara que fa 25 anys de la seva formació.

I, evidentment, no hi hauria Mercat de Música Viva sense la programació de gran format que omplia el centre de la ciutat les nits de divendres i dissabte, amb l'espai del Sucre que cada any desplaça més l'escenari de la Plaça Major com a centre neuràlgic del festival. Entre els dos escenaris gaudíem d'una proposta que anava des del reggae, amb una de les noves reines del gènere a l'Estat com Iseo&Dodosound, fins el pop vuitanter de Dorian. Entremig, festa balcànica amb unes Balkan Paradise Orchestra cada dia més consolidades, més pop metafísic amb El Petit de Cal Eril i una dosi de rock amb The Crab Apples. També gaudíem d'un dels últims directes de Buhos abans d'acomiadar-se durant una temporada i d'un dels pioners del mestissatge a casa nostra com Joan Garriga, ara acompanyat dels seus Galactic Mariatxis.

El Mercat de Música Viva és inacabable. Encara podríem resseguir el munt d'actuacions en places i carrers que cada any completa l'activitat de gran format. O podríem endinsar-nos en les múltiples programacions off, especialment l'històric Sugar Il·legal Fest on a altes hores de la nit t'hi pots trobar els Unfinished Sympathy liant-la fort. Però potser aquest humil article s'acabaria fent massa extens.